imatge no visualitzada

Requirements

Get Adobe Flash player


SANTA MAGDALENA SOFIA BARAT
Santa Magdalena va néixer el 12 de desembre de 1779, al poble de Joigny (França) i va ser la fundadora de la Congregació de Religioses del Sagrat Cor. Des de nina va tenir passió per aprendre, per això, es va lliurar a l'estudi del llatí, el grec, la història, la física i les matemàtiques. També es va formar intensament en el domini de les seves emocions i la voluntat.
 
Magdalena Sofia va ser cridada pel Pare Varin, de la Companyia de Jesús, perquè l'ajudàs amb el seu pla de restablir l'educació a les escoles catòliques, les quals havien estat suprimides per la Revolució Francesa. El Pare Varin, li va exposar també, el projecte de fundar una congregació d'educadores, inspirada per la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Magdalena va acceptar humilment ajudar a tal missió, plena de desconfiança en les seves forces; "Ho vaig acceptar tot, sense comprendre ni preveure res", va dir.
 
El 21 de novembre de 1800, va partir a Amiens per ensenyar en una escola que va ser el primer convent de la congregació. Als 23 anys, sent la més jove de la seva comunitat, va ser nomenada per governar la congregació. Durant la seva vida va fundar 105 cases, moltes d'elles a França, Itàlia, Anglaterra, Àustria i Suïssa.
 
Plena d'amor per la joventut, tractava de fundar a cada lloc possible, una escola per a nines pobres i un pensionat de pagament. Com no podia visitar tantes fundacions, es mantenia en contacte a través de la innombrable quantitat de cartes que escrivia. S'encarregava també de l'administració de la casa mare i d'atendre les visites que arribaven per demanar-li consell. En una de les cartes va escriure: "El treball excessiu és un perill per a les ànimes imperfectes, però les perfectes obtenen, per aquest mitjà, una rica collita".
 
Al desembre de 1826, el Papa Lleó XII va aprovar oficialment la Societat del Sagrat Cor. En 1864, als 85 anys d'edat, Magdalena Sofia demanà al congrés general que se li permetés renunciar al seu càrrec, però l'assemblea no va permetre més que nomenés una vicaria que l'ajudés a la feina. El 21 de maig de 1865, la Santa pateix d'un atac que la deixa paralítica i quatre dies més tard, a la festa d'Asunción, mor.
 
Va ser canonitzada el 24 de maig de 1925 pel papa Pius XI.
Resultado de imagen de magdalena sofia barat     Resultado de imagen de magdalena sofia barat    Resultado de imagen de magdalena sofia barat

SANTA ROSA PHILIPPINE DUCHESNE, rscj

       Resultado de imagen de bicentenari rosa filipina duchesne     

VIDEO UNA HISTORIA PARA CONOCER (la vida de Rosa Filipina)

Vols saber més sobre ella?: WEB rscj España    WEB rscj International

WEB del bicentenari de l'arribada a Amèrica

Rosa Filipina Duchesne va néixer a Grenoble (França) el 29 d'agost de 1769. Tenia sis germanes i un germà. Dins la seva família era coneguda per la seva forta voluntat i personalitat. Educada per les monges de Sainte-Marie-d'en-Haut, el convent de la Visitació a Grenoble, es va sentir cridada a la vida religiosa molt jove. El seu fervent desig de servir Déu li va donar el coratge per superar les objeccions del seu pare i entrar en el convent de la Visitació als 18 anys.
 
La Revolució Francesa interferia amb els plans de Rosa, ja que totes les cases religioses van ser tancades o suprimides durant aquest temps. Durant onze anys, ella va tractar de viure la regla del seu ordre fora del convent, mentre servia a la seva família i a les persones que patien els mals de la revolució, inclosos els empresonats al convent. Amb el temps, ella va comprar l'edifici amb l'esperança de reobrir-lo com un convent de la Visitació. Diverses dones es van unir a ella, però no podien suportar les dificultats de la duresa de la vida en aquells temps. Després, al desembre de 1804, Magdalena Sofia Barat la va venir a cridar. La mare Barat havia fundat la Societat del Sagrat Cor a l'any 1800. Ella havia estat encoratjada pel seu mentor i co-fundador, el Pare Joseph Varin, SJ, per connectar amb Rosa i així establir una nova base per a la Societat a Grenoble. Rosa Filipina Duchesne va entrar a la Societat del Sagrat Cor, i les dues dones es van fer amigues de tota la vida immediatament.
 
Rosa desitjava servir al Nou Món i tretze anys després va rebre el permís de la seva amiga i superiora, Magdalena Sofia. En 1817, el bisbe de Louisiana Dubourg va viatjar a França per reclutar sacerdots i religiosos que l'ajudassin en el seu gran territori. Després de molt suplicar per part de Rosa, Magdalena Sofia va consentir a la fi. Va salpar de Bordeus en el vaixell Rebecca, el 21 de març de 1818, amb quatre religioses més del Sagrat Cor. Després del pas per una forta tempesta atlàntica, van atracar al port de Nova Orleans aprop del dia de la festa del Sagrat Cor, el 29 maig 1818.
 
Després d'una estada de sis setmanes amb les ursulines a Nova Orleans, Rosa va portar al seu grup fins al riu Mississippi en el vapor Franklin, arribant el 29 d'agost. El bisbe Dubourg els va donar la benvinguda i va explicar que se'ls assignava, no a St. Louis, com era d'esperar, sino a la petita localitat de St. Charles (Missouri), on havia adquirit una casa per a elles. Van obrir la primera escola del Sagrat Cor fora d'Europa el 8 de setembre de 1818. L'Acadèmia del Sagrat Cor va ser també la primera escola gratuïta a l'oest del Mississippi, i la primera escola catòlica en la que més tard es convertiria en l'Arxidiòcesi de Sant Lluís.
 
Dirigir i organitzar l'escola a St. Charles era una lluita. Els diners eren escassos, l'edifici en mal estat, els estudiants no estaven acostumats a l'educació formal. A l'any següent, aquestes dificultats i la manca d'alumnes interns van provocar el trasllat de l'escola per reubicar-se a Florissant (Missouri). La nova ubicació va atreure més estudiants, així com a noves vocacions, fent possible que la Mare Duchesne obrís el primer noviciat. En 1827, va fundar l'escola a Sant Lluís, amb programes per als interns, una escola gratuïta i un orfenat.
 
Finalment, el 1841, el desig de Rosa per servir entre els pobles nadius va arribar a bon terme. A petició específica del P. Peter Verhaegen, el jesuïta a càrrec de la missió, se'n va anar amb altres tres religioses del Sagrat Cor a Sugar Creek (Kansas) per establir una escola per a nenes de la tribu dels Potawatomi. Als 72 anys, ella era massa fràgil per ser de molta ajuda amb el treball físic, i no podia aprendre la llengua dels Potawatomi. Va passar gran part del seu temps a l'oració, guanyant el nom de "La dona que prega sempre." Després de només un any, va ser cridada de nou a Sant Carles (que havia tornat a obrir en 1828) a causa de la seva salut. Ella va passar l'última dècada de la seva vida en la seva fundació original. Quan ella va morir el 18 de novembre de 1852, als 83 anys, havia passat 34 anys als Estats Units. Va ser beatificada el 1940 i canonitzada pel papa Joan Pau II el 1988. La seva festa se celebra el 18 de novembre.
 
Rosa Filipina Duchesne va ser una pionera, una educadora, una religiosa compromesa. La seva fortalesa, la fe, el coratge i la humilitat segueixen inspirant avui a les distintes escoles i centres del Sagrat Cor d'arreu del món.
          
 

MATER ADMIRABILIS

Resultado de imagen de mater admirabilis

És un quadre que representa a la Mare de Déu i va ser pintat per na Paulina Perdrau (1815 - 1895), religiosa del Sagrat Cor. La relació entre na Paulina i Mater no és la relació del pintor i de la seva obra, és una relació d'amor.

En el quadre es veu que Maria està asseguda amb la filosa a devora, el fus a la mà, el canastre de la feina als peus i un llibre entreobert. Maria ha aturat un moment la seva feina i el seu pensament és en Déu. Al seu costat, un lliri blanc li diu que Paulina l'estima moltíssim. Tot és serè i lluminós. Paulina pinta per a ella el que és Maria. No és una obra d'art, és simplement Maria que ens ensenya a cercar a Déu dins nosaltres mateixos, a parlar d'ell, per després saber-lo trobar en els altres, en els detalls de la vida diària.

QUI ERA PAULINA PERDRAU?

Va néixer a Angers (França) l'any 1815 en el si d'una família de gran tradició cristiana. Quan tenia 12 anys es traslladà a viure a París amb la seva família. Començà interna a una escola on descobrir que, a més d'escriure, també es podia dibuixar i pintar. Ho anava omplint tot de dibuixos, de caricatures de les persones que l'envoltaven, fet que li va donar molts problemes.

Des dels 15 anys desitjava dedicar-se a la vida religiosa. Va ser l'arquebisbe de París qui l'indica que entràs a la Congregació del Sagrat Cor si els seus pares li deixaven perquè no estaven gaire contents. L'any 1842 la deixaren fer un viatge d'estudis a Itàlia per poder veure les obres d'art amb l'intenció de que s'oblidàs de voler ser monja. A Itàlia visità un antic monestir francès, la Trinità dei Monti a Roma, on Magdalena Sofia havia obert un col·legi feia pocs anys. Tantes foren les ganes que tengué de formar part d'allò que escrigué als seus pares demanant permís per quedar-se allà com a monja, La resposta va ser "No, torna immediatament". Ella tornà a França, però només continuava pensant en el que ella volia. Dos anys més tard, els seus pares cediren i Paulina tornà a Roma, a la Trinità dei Monti, per començar la seva vida religiosa.

PER QUÈ VA PINTAR A MATER?

Un dia va trobar que el claustre del monestir de la Trinitá dei Monti era un lloc horrorós. lleig, ombrivol, hi faltava vida i va proposar a les monges pintar-hi la Mare de Déu fent feina com elles. La superiora era lúnica que no estava gaire convençuda perquè creia que pintaria una imatge horrorosa, ja que pintar a la paret, al fresc, és una de les tècniques més difícils i ella mai no ho havia fet. El seu professor d'art no volgué ajudar-la, però un picapedrer se li oferí per preparar-li cada dia el tros de paret que havia de pintar.

 

 

 

DIA DEL SAGRAT COR (28 de juny de 2019)

Durant els anys que segueixen a la mort de Magdalena Sofia, la Societat del Sagrat Cor se segueix estenent d'una manera sorprenent. A finals del s XIX compta ja amb més de 6500 religioses. La Societat es difon a Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i Oceania. Aquestes presències realitzades per religioses de diverses nacionalitats, es deuen a l'esforç de diverses rectories. La d'Maryville-Chicago funda a Nova Zelanda, la de Louisiana crea les cases de Puerto Rico i l'Havana. Xile obre noves casa a Perú, Uruguai i Argentina. Anglaterra s'ocupa de les fundacions de l'Índia, Austràlia i Malta. Bèlgica envia religioses al Congo. Al seu torn, Austràlia implanta la Societat del Sagrat Cor al Japó.

La vitalitat de la societat també es manifesta per la creativitat en la missió. L'educació s'ofereix a nous destinataris: alumnes negres als EUA; alumnes de "cursos superiors" que no pretenien un diploma de fi d'estudis, sinó que aspiraven a preparar-se per la seva missió de mares de família, no cristianes, musulmanes a Egipte; budistes i sintoistes en Sankocho, estudiants de totes les castes a Bombai, als EUA i Puerto Rico es creen institucions universitàries, després a la Xina, Índia i Perú. Les institucions escolars s'obren a poc a poc als joves i acullen un professorat laic. Es funden també escoles en ple camp africà. Les religioses comencen a crear formes de presència al costat dels més pobres.

   

Traduir?  

caeuenfrgldeites
   

Blog SC Connecta (2)  

  • scconnecta
   

CANALS OFICIALS  

  • Facebook
  • Twiter
  • Youtube
  • Flickr
  • Instagram
   

Agenda  

Setembre 2019
L M X J V S D
26 27 28 29 30 31 1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 1 2 3 4 5 6
   

Medi Ambient  

   

TELÈFON D'AJUDA NINS_i_ADOLESCENTS  

   
© SAGRAT COR PALMA